9.2.11

Alupec: Kontrabónde de Contrabônd & mi e Kontrabondista!

Já que a moda 2011 e Kontrabónde, alguém tem o "Contrabônd"? Escrito pela mão do autor?

"KONTRABÓNDE


Florense antrá sen salvá, el dspi ta ramesá ropa pa tude banda i el ba metê na kama. Nha Rufina, se mai, da la d’pe d’kander, ondê k’el tá ta ramendá un kamiza, vra pergunta-l:
- Kontsebe algun koza, nha fidje?
- Naun. Bosê ba detá tanbê, bosê ba, i… kuidóde!... Pa tude jente, oje bosê fidje ka saí d’kaza dspos d’jantar, i el ba detá sede… ‘se uví? Bon!...

Nha Rufina lavantá, pagá kander, i inviozá pa se kama, ta ba ta katá na skure, ropa k’fidje largá na txon. Ma el ka dspi, nen el ka detá. El sentá na bordera d’kama ta pensá. Des k’Florense tá andá mitide na negose d’kontrabónde, el tá vivê pokentóde. Tude dia el tá po ta sperá pa Florense, sentóde na pe d’kander, ta ramendá, i timente el ka oial parsê, el tá fka la ta ramendá, te ponte konfundil vista. Oje Florense ja voltá i alal detóde ta ba k’sone; ma nha Rufina ta k’un trimura na pérna ma un batidura na peite, e k’ka ti ta kunvedal nada. Kulpa dakel rekomendason d’Florense.

O kemá fidje ta da mai tormente! T’obrigas kontá mintira, ma jurá fólse!...
Ma… kzikil?... Bskal uví un pe kalsóde pará diante d’pórta d’kaza…

Ja’s batê dos pankada na pórta!... Virja Maria!...

Nha Rufina ja trantá! Kel koza e nho Roke, d’sertéza, nho Roke plisa!... Kónd’e k’akel stupor a’d’txa koitóde ranjá ses vida susegóde, an? Karvon ja kabá, lénha ka ten, txuva kaí na mar… Naun, mestê el konpô, prepará, armá d’koraja. Mestê el defendê se fidje, nen k’el tiver d’kontá mintira ma jurá folse!...

El sendê kander, el sentá pel d’kara, kabá el ba abri.Ma ka éra nho Roke. Éra nho Móne. Un ome d’idade, k’tá morá la perte. Nho Móne antrá dzabride, sen da bonote; po ta spiá pa tude banda, k’akes oi d’seu kavóde na kara, ma asin k’el dá k’florense detóde, el brandá. Nha Rufina ja dskansá folge, ma ti ta kstal intendê kze k’trazê nho Móne pa se kaza:

- Bonote, nho Móne. Kze k’trazê bosê li des óra? – i nha Rufina pontá pa se fidje detóde. – Florense ja ta na sone…
- Nada d’kuidóde, nha Rafina – respondê nho Móne. – Bosê deskulpóm, bonote. Nada d’kuidóde, ma s’bosê ta konsintí, N tá gostá d’troká dos konvérsa ma bosê, la d’fóra, na kintal…

Na kintal, k’tá rasebê un kzinha d’klaridade binde d’un poste d’rua, es dos sentá nun plon ruvróde, i fka la ta spiá pa kunpanher, sen dze nada. Na fin nho Móne, vrá, dze:
- Kal óra bosê fidje Florense voltá pa kaza oje?...

Dbóxe d’oliar d’nho Móne, oliar kansóde d’nha Rufina tremê un stante:
- Florense, oje, ka saí d’kaza dspos d’jantar, i el ba detá sede…

Ksta nha Rufina kontá kel mintira. Pa nho Roke plisa, k’ta andá ta kre ranká el ma se fidje sis pon d’bóka, bóka tá pronte pa largá mintira, i tá serte, ma pa nho Móne, kze k’el podia reseá d’nho Móne, koitóde? Purise el ba dzinde:
- Bosê sabê, el tive na Kaliau, es madrugada…

- Na Kaliau?
- Sin. El ba spiá uns kabra k’no ten largóde pa la …
Es dos torná inkará kunpanher… Ma d’es ves oliar d’nho Móne e k’sviozá primer, kónde el torná po ta falá, se fala éra monse:
- Kmade dskulpóm. E k’N tá tude krente kmá éra bosê fidje, ken N tinha oióde indagóra ta sai d’kaza d’Pesénsa, nha rapariga…
Nha Rufina po ta spiá pa nho Móne d’trovesóde, kabá el baxá kabésa i po ta pasá mo na kara: - “Maior e puder de Deus – el pensá. – Palavra! Dal vontade d’largá ta ri. Nho Móne, un ome kma kel, karegóde d’Jon-da-Krus, ma karegóde tanbê d’idade, ta ben prokural dakel óra, so pa sabê ken akel k’tá andá ta intende ma se rapariga, un menina k’pudia ser se néta!... Naun! Nho Móne pudia txá-dise! I el Rufina, k’tinha panhóde un suste! Ah Florense, Florense, nha fidje, o kma bo e intentóde! Esse e k’e kontrabónde k’bo t’andá ta faze?”

Ma ántes ise du ki du kel k’el tava andá ta supô.

- Bosê inganá, nho Móne – el respondê alivióde –, avia d’ser ote pesoa…
- Ote pesoa, bosê dze?... Sin, talves… - i vos d’nho Móne kebrá, ma dspos torná konpô –, ote pesoa, kmade dze?... Ma… ma fala k’N uví, éra fala d’bosê fidje… Óh ‘se dskulpó-m, bosê fidje ka saí d’kaza, bosê dze, i N ta kreditá na bosê… N kre kreditá na bosê!…

Kabá el levantá, i po ta pasá mon pa se kabésa pelóde, d’tésta pa tutise; d’repente el dal un palmada ta dze:
- Agóra e k’lenbróm, kmade! Julin d’nha Plónia, e parside k’bosê fidje, te na fala. Kmade ta konxe Julin, el ta morá frente d’bosê kaza… Kmade deve sabê kal óra el largá servise oje…
Nha Rufina tá konxe Julin d’kmade Plónia i sabia kal óra el tinha voltóde d’sirvise, ma el ba respundinde:
- Naun, kunpade, N ka sabê…
Kome! Ka éra so Julin k’tá andá ta rondá kaza d’Pesénsa. Nho Móne ka sabia? I éra el, nha Rufina, k’avia d’dal kónta?
- Kmade k’uví falá nada respeite d’Pesénsa… S’el ka ta kustemá da rapas tréla?...

S’Pesénsa tá kustemá da rapas tréla?... Ome tude gente tá fórte d’sabê kma Pesésa tá intendê ma tude rapas d’Olte d’Solarine. I ese lelê d’nho Móne ka sabia? Ka txerel kontrabónde? Ka txerel nada?... Apos, ka éra el, nha Rufina, k’tava ta ben dal kónta… Kontamá agóra k’xefe d’kontrabónde éra se fidje Florense!... Kabá, kma ta dzide: “Amor e póse kente, ken ka podê k’el, largal na txon…”

- Ja N dze kunpade, kma N ka sabê d’nada, i N t’otxá kma ta na óra d’bosê ba detá…
- Ta ben. Ta ben, kmade, ta ben. Ja N ta ba…

I kma nha Rufina fazê menson d’mandal pasá pa banda d’frente, nho Móne pxal pa bróse:

- Naun, naun, bosê ka inkmodá, nha Rufina, bosê ka inkmodá. N ta saí pa banda d’porton. Te manhan…
- Te manhan, s’Deus kizer… - respondê nha Rufina – ta torná pasá ote ves mon pa kara, pa ka largá ta ri, ma el ba t’antrá pa kaza, el baxa tursida d’kander pa ba detá, ta dze:

- Adé!... Mi, ken kre tmóm pa pitrol, ta durmi na skure…

Sérgio Frusoni"

Sem comentários:

Enviar um comentário