18.6.09

Guy Ramos: Portuges e de Nosa ma Kriol ta pertensene

N ka sabe ken e es GUY RAMOS , ma pa es kumentariu a prupozito di un artigu di opinion ki Marcianu Publika na Jornal "A Semana" “Oficializar o crioulo? Porquê a pressa?” N ta... merese ser dadu mas divulgason pamode el e mas un Kauverdianu sklaresidu ki sa ta mostra/prova ku argumentus solidu ma e pusivel skrebe ku Alfabetu Kauverdianu mas un varianti di Kriolu y ku kualidadi. N ta spera ma Marciano ta responde es SENHOR ses purgunta

"Senhor Marsianu, interesante mesme. no pode dze ke a apartir de agora no tita ben ter noves analfabetes na nos tera. Ou seja kes jent e ka kre un eskrita padronizode ta kaba pur ser analfabete na ses propria linga. Tava ser triste.
Mi e de Sonsent y n konprende tude u ke Marsianu kris faze jent konprende.Ma e konprensivel ke txeu jent ta riaji negative nes materia. Teve poke informasau na dezinrolar des pruses ke ja ben faze 30 one de estude. Apezar ke N ta otxa ke no ten txeu ves poke interese pa nos propre Kabe Verde. No ta vive senpre ta espia par fora nunka no ta espia pur dentre y pa intrese kuletive y futur des nos arkipelage.
Tude kuante e nove y deskonheside no ten mais o menes un serta reserva y difikuldade de aseita-l. n tava somente gosta de sabe se Marsianu era de norte de nos tera y fose el a introduzi es eskrita? Talves tava ter un mesme numere de pesoas ke mede de perde ses status ja konsegide en purtuges y mute mas txeu gent de santiage tava rejeita es ideia. Se es prujet fose de algun intelektual de Sonsent ou Santaton N kris sabe kual era riasau na sul. U ki e ke santiagenses tava dze?
Na verdade nau so de påu no ta pode vive. Nes era de informasau dijital y globalizasau no ten nesesidade a mais pa no valoriza nos kultura y linga e instrumente numere 1 nes pruses.
Agora inkuante el e politizode xei de rejiunalisme, y ke txeu malabarisme de inpozisau norte versus sul y vise-versa no tita kauza un estroge na dzinvolvimente de nos terra y nos kultura. Kome fidje de imigrante N ta pode testemunha ke kada dia mas no ta nesesita mas du ke nunka ter asese a nos Kabe Verde atraves de un instrumente de komunikasau validu. es instrumente e un linga kriol-kabeverdiane padronizode. un instrumente pa no feka ligode ma nos rais pamode purtuges kome linga, mas rike kel pode ser, li na diaspura el e mas un linga estranjer. Kriol nasside na estranjer ka ta konsidera purtuges kome se linga. Y nos e txeu.
Nos e tau txeu ke se no konsidera tude kriol na estrajer ke un esperiensa militar y de guerra nos e mas du ki forsas armadas la na terra, Sen estode ta prekuniza un golpe de estade ou koiza ridikula des jenere. Mi e demukratike y kontra pulitika feite atraves de viulensia. Somente pa da un ideia kual e nos putensiall para alen de ikonomike y finansere. Pur ise Kabe Verde ja nunka mas pode ser un Kabe Verde so de rezidentes. ken ke kizer governa Kabe Verde ten ke konta ke nos. konta ke nos e konta ke nos izijensia minima pa no pode kontinua ta partispa y sinti parte integrante des nasau. Y nos no kre un eskrita padrunizode aonte.
Ser dus kontra e fasil. Ter sense de responsabilidade y un vizau pa future de prosimas jerasoins e txeu ves mas difisil.
Marsianu kontinuá! Konta ke nhas kritikas konstrutivas. es luta e irreversivel y asin es prusese tanbe. Mi N adopta pa es eskrita pamode el ten estrutura y el e sientifike mas du ki nenhun ote ate agora dzinvulvide pa eskreve nha linga. E so un kaze de bo ter vontade y kre estuda-l. Sen N pretende ser espesialista na materia ou de dumina alfabete Kabeverdiane na se integra.
Un koza e serte: El ka deve ser e inposte. Nes faze li-sin era bon txa kada un dze, faze y eskreve kriol a se manera ma inplementond el de un forma pedagojika y sinples na tude eskola de Kabe Verde.
Faze kon ke pove tava konprende isensia de no ter un eskrita padronizode. Kriol ofisializode pode ben depos. Inpurtante e no konsegui txega na proxima faze des pulemika. Un faze onde ke no ta pasa ta uza-l ma no ta pasa tanbe ta inova-l y ta faze novas propostas pa amdjora-l. Pamode inda ten txeu pa no bai ate no atinji un nivel aseitavel na tude variante falode na nos terra. Ten ilhas e ke ten mas du ki un variante ou sotake. ma no komesa ta uza-l. E sima nos independensia. No tema-l sen no ter nada para alen dakes pedregulhe y putensial umane. Txeu jent era kontra, txeu tava duvida de nos puder de pode governa nos terra. Ma busis oia onde ke ja no txega. inda ten txeu pa bai ma es nivel ta kada dia mas ta sebi. Kamin ta ben andode. y mi n ta konxe Kabe Verde ilha-a-ilha andode ke pe na txon.
Nada ka ta izisti sen suor y sen luta. Basta el leva nos pa prosima faze de nos dezinvolviment kome pove y nasau. No po bon sense y no perspetiva un future xei de esperansa pa nos linga un dia ser valurizode pa nos tude. kolonialisme ta inda ta reina na kabesa de txeu jent. Busis liberta refletinde sen influensias ou es inpulse y imusau negative de rejiunalisme ou de ote duensa susial kualker.
Purtuges e de nosa ma Kriol ta pertensene
"
Guy Ramos - Rotterdam/Hollandguyramos@hotmail.com

Sem comentários:

Enviar um comentário